Índex
En Joan convida a la seva mare a sopar una nit al seu apartament de solter.
Durant el sopar, la mare s'adona que Lourdes, la companya d'apartament del seu fill, era molt guapa. Durant molt temps ella havia sospitat que el seu fill tenia relacions amb Lourdes, i al veure-la, no pogué sinó reforçar-les. En el transcurs de la velada, mentre veia la manera en que els dos es comportaven, es va preguntar si se n'anaven al llit junts. Llegint el pensament de la seva mare, Joan va dir:
- Mare, sé el que estàs pensant, però t'asseguro que Lourdes i jo només som companys d'apartament.
Aproximadament una setmana després, Lourdes li comenta a Joan que des del dia en què va venir la seva mare a sopar que no troba el cullerot de plata per servir la sopa. Joan li va contestar que, donada la posició de la seva mare, dubtava que se l'hagués endut, però que li escriuria una carta.
Així que es va asseure i va escriure: "Estimada mare, no estic dient que tu agafessis el cullerot de plata de servir la sopa, però tampoc estic dient que no ho fessis, però el fet és que ha desaparegut des del dia en què vas venir a sopar".
Uns dies més tard, Joan rep una carta de la seva mare que deia:"Estimat fill: no estic dient que te'n vagis al llit amb Lourdes ni que no ho facis, però el fet és que si Lourdes se n'anés a dormir al seu propi llit ja hauria trobat el cullerot de plata per servir la sopa".
Durant el sopar, la mare s'adona que Lourdes, la companya d'apartament del seu fill, era molt guapa. Durant molt temps ella havia sospitat que el seu fill tenia relacions amb Lourdes, i al veure-la, no pogué sinó reforçar-les. En el transcurs de la velada, mentre veia la manera en que els dos es comportaven, es va preguntar si se n'anaven al llit junts. Llegint el pensament de la seva mare, Joan va dir:
- Mare, sé el que estàs pensant, però t'asseguro que Lourdes i jo només som companys d'apartament.
Aproximadament una setmana després, Lourdes li comenta a Joan que des del dia en què va venir la seva mare a sopar que no troba el cullerot de plata per servir la sopa. Joan li va contestar que, donada la posició de la seva mare, dubtava que se l'hagués endut, però que li escriuria una carta.
Així que es va asseure i va escriure: "Estimada mare, no estic dient que tu agafessis el cullerot de plata de servir la sopa, però tampoc estic dient que no ho fessis, però el fet és que ha desaparegut des del dia en què vas venir a sopar".
Uns dies més tard, Joan rep una carta de la seva mare que deia:"Estimat fill: no estic dient que te'n vagis al llit amb Lourdes ni que no ho facis, però el fet és que si Lourdes se n'anés a dormir al seu propi llit ja hauria trobat el cullerot de plata per servir la sopa".
