De Cacera (està bé)

Dos caçadors d'ànecs salvatges van caminant per la vora del riu, és clar, cadascun per una vora diferent. D'una banda a l'altra es van fent el xulo que l'un és millor que l'altre i tal, quan de sobte deu o dotze ànecs passen per sobre seu, els dos apunten al mateix temps i disparen al mateix ànec. Aquest ànec va a parar al mig d'un pont que hi havia cinquanta metres més avall. Els dos caçadors van corrent cap a l'ànec, i quan arriben, un l'agafa pel coll i l'altre per les potes i es posen a discutir mentre tiben de l'ànec:
- Jo l'he tocat primer.
- No, he estat jo.
Fins que un dels dos diu:
- Perquè no ho arreglem com homes. Proposo que el que rebi deu cops de puny de part de l'altre, i encara continui dempeus, es queda l'ànec.
- D'acord, però jo pico primer.
- Acceptat -respon el que ho havia proposat, segur de que guanyaria.
Rep el primer cop, i el segon, i el tercer... Al vuitè encara resistia. Al novè gairebé cau, però suporta el desè amb els ulls morats i el nas trencat. Dibuixa un somriure i diu:
- He resistit. Ara em toca a mi. Prepara't.
Però l'altre respon:
- Ben pensat, millor que et quedis tu amb l'ànec